En Micologic valorem el patrimoni cultural agricola dins el Parc natural de l'Albufera. Els cants de batre valencians constitueixen un important patrimoni immaterial. Es cantaven durant la batuda que separava el gra de la palla per mantenir un ritme constant en el trot de l'animal que arrossegava el trill. És un tipus de cançó que es canta a capella i de forma individual. El fet de que es cante majorment de forma individual, fa que no estiga subjecte a cap mètrica o a cap ritme explícit.
El cants de batre, és un nom genèric que s’ha donat a aquells cants que van lligats a les feines agrícoles. Dintre de aquestes feines trobem batre, segar, regar, llaurar, etc.. Aquestes cançons es cantaven, mentre es duia a terme aquestes feines.
La feina de batre, és una duríssima tasca agrícola que consistia en separar el cereal de la palla. La tasca es duia a terme a l’era, ajudat per l’animal amb una post molt pesant i sota al sol ple de l’estiu durant hores i hores. Amb la mecanització del procés els cants havien quedat perduts en la memòria dels llauradors més majors fins la seua recuperació com a artefactes artístics al llarg de les darreres dècades.
Lletres de cants de batre:
L’assot i la ferradura, la ferradura i l’assot, fan la palla mes menuda, l fan anar el rocí al trot, encara no són onze, I el sol ja pica, que serà en ser les dotze, farà calitja, jo no cante per la veu, ni tampoc per la seguida, cante per un amic meu, que per mi donaría la vida, etc...
Comments